Aquest post ha estat inspirat per l’article “Aunque no lo sepan, las empresas pueden ayudar a combatir la violencia de género”, escrit per la Dra. Alejandra Selma Penalva, catedràtica de Dret del Treball i la Seguretat Social de la Universitat de Múrcia. Consulta el seu article complet aquí.
Sovint tendim a pensar en la violència de gènere com un tema d’àmbit personal, que roman en l’esfera domèstica, i sobre el qual poc es pot fer des d’altres entorns. Però aquesta creença dista de la realitat: les empreses poden fer molt més del que creuen per combatre la violència de gènere.
Un dels factors més importants per reforçar la lluita contra la violència de gènere és aconseguir la independència econòmica de les víctimes, i aquí les entitats i empreses hi tenen molt a veure. Segons xifres oficials, menys d’un 30% de les víctimes de violència de gènere tenen ingressos propis suficients per subsistir sense suport familiar. En molts casos, aquesta dependència econòmica impedeix que les víctimes facin ús dels sistemes de protecció existents en el nostre sistema.
L’entorn laboral: clau per a promoure la independència econòmica
Les mesures de protecció a les víctimes de violència de gènere que poden posar-se en pràctica en l’entorn laboral són fonamentals en la prevenció i erradicació d’aquesta.
A més de les mesures reconegudes legalment (com l’adaptació d’horaris, trasllats o l’extinció del contracte per voluntat de la víctima, entre d’altres), les empreses poden instaurar mesures addicionals que, sense cost o amb un cost molt reduït, contribueixin a promoure la independència econòmica de les víctimes de violència de gènere.
A continuació compartim 5 d’aquestes mesures que qualsevol empresa pot implementar:
1. Informació i divulgació
Sovint, les persones afectades desconeixen no només els drets que les lleis els atorguen per ser víctimes de violència de gènere, sinó també a vegades el concepte “violència de gènere” en si mateix. Això comporta que no es tingui prou confiança per demanar ajuda en situacions extremes, o que no se sàpiga com fer-ho.
En aquest sentit, les empreses poden oferir informació generalitzada a tota la plantilla sobre el concepte de violència de gènere, les seves possibles manifestacions, i també sobre els procediments per denunciar-la, i les estratègies laborals de protecció existents.
2. Cobertura de vacants
Les empreses que ho vulguin poden establir, mitjançant la negociació col·lectiva, prioritats de contractació per afavorir les dones víctimes de violència de gènere.
Aquesta mesura no només contribueix a millorar la diversitat en l’empresa, sinó que també podria generar importants incentius en matèria de cotització respecte del contracte establert.
3. Protocol d’actuació
Els protocols anti-assetjament són ja un document que moltes empreses han integrat en els seus sistemes, sovint en el marc dels plans d’igualtat. La creació d’un protocol específic d’actuació o prevenció de la violència de gènere és una altra de les accions que les empreses poden fer per donar suport a les víctimes.
Els protocols d’actuació davant la violència de gènere resulten especialment útils tant si el potencial agressor és una persona aliena a l’empresa com si hi manté qualsevol relació. A l’hora d’elaborar aquests protocols, és especialment vital tenir en compte que les mesures que s’adoptin per allunyar el possible agressor de la víctima no han de redundar en perjudici de la dona. També és important garantir la presumpció d’innocència del presumpte agressor, així com la plena confidencialitat de les dades d’ambdós.
4. Conciliació familiar
En aquest punt fem referència a temes com el treball a distància o teletreball, l’adaptació dels horaris, la reducció de jornada (amb disminució proporcional del sou) o la flexibilitat per escollir les vacances.
Tot i que algun d’aquests temes pugui semblar banal, en un cas de violència de gènere on una dona pot veure’s obligada a fer-se càrrec de les seves filles i/o fills sola. Per tant, les facilitats que l’empresa posi a la seva disposició a l’hora de poder conciliar tenen un gran efecte sobre la seva estabilitat laboral, i per tant també en la seva independència econòmica.
5. Seguretat de les instal·lacions
Cada vegada és més freqüent sentir a parlar de l'”arquitectura amb perspectiva de gènere”. Aquest terme fa referència a aquella arquitectura que cerca, mitjançant el redisseny d’entorns urbans, crear espais més segurs, especialment pensant en les dones.
A escala pràctica podríem parlar d’evitar llocs foscos o de difícil accés en entrades a edificis o places d’aparcament, o garantir la il·luminació suficient en vies, edificis i locals per evitar la creació d’entorns hostils.
Aquestes són només algunes de les idees que qualsevol empresa pot aplicar sense cost, o amb un cost molt reduït, per contribuir a combatre la violència de gènere. Per a més informació, consulteu l’article “Aunque no lo sepan, las empresas pueden ayudar a combatir la violencia de género”.
