Cada 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, una data que continua sent necessària perquè la igualtat real en aquest àmbit encara no s’ha assolit.
Tot i que cada vegada més dones accedeixen als estudis científics, la seva presència disminueix progressivament a mesura que avança la carrera investigadora. Aquest fenomen es coneix com a “canonada amb fuites” (leaky pipeline): el sistema perd talent femení en diferents punts del recorregut, especialment en els nivells de més estabilitat, lideratge i reconeixement.
La igualtat de gènere en la ciència no és només una qüestió de justícia social, sinó una condició clau per a una recerca més diversa, innovadora i alineada amb els reptes socials. Tanmateix, les barreres estructurals i culturals continuen limitant la participació plena de dones i nenes en aquest àmbit.
La situació a Espanya
L’informe Científicas en Cifras 2025, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, ofereix un diagnòstic actualitzat de la igualtat de gènere en el sistema espanyol de ciència i innovació. Les dades mostren una realitat ambivalent: avenços clars en l’accés, però desigualtats persistents en la progressió professional.
Les dones són majoria en els estudis universitaris (57 % en grau i 56,4 % en màster) i han assolit la paritat en doctorat (50,2 %). No obstant això, continuen estant infrarepresentades en àrees STEM tradicionalment masculinitzades, com ara Enginyeria i Arquitectura, on amb prou feines superen el 28 % en grau.
En el mercat laboral de l’R+D, les dones representen el 39,6 % del personal investigador, amb diferències significatives segons el sector: s’assoleix la paritat a l’Administració Pública (50,5 %), però la presència femenina cau fins al 31,2 % en el sector empresarial. La canonada amb fuites es fa especialment visible en els nivells més alts de la carrera científica: només el 27 % de les càtedres universitàries i el 26,6 % de les posicions més altes en organismes públics de recerca estan ocupades per dones.
Una realitat global
Aquest patró no és exclusiu d’Espanya. A escala mundial, les dones representen aproximadament el 33 % del personal investigador, segons dades d’organismes internacionals. A la Unió Europea, tot i que les dones suposen prop del 48 % de l’estudiantat de doctorat, només el 26 % arriba als nivells més alts de la carrera acadèmica, segons l’estudi She Figures 2024.
La desigualtat s’accentua en els llocs de lideratge institucional: només al voltant del 24 % de les organitzacions de recerca i d’educació superior de la UE són dirigides per dones, fet que confirma que el principal problema no es troba en l’accés inicial, sinó en la progressió i la permanència dins del sistema científic.
La UNESCO adverteix que aquestes bretxes responen a factors estructurals persistents, com ara els estereotips de gènere, la manca de referents, les dificultats de conciliació i els biaixos en els processos d’avaluació i promoció.
Com reparar la canonada amb fuites?
Reparar la canonada amb fuites implica anar més enllà de l’educació i abordar el sistema en el seu conjunt. Cal impulsar polítiques que garanteixin condicions laborals equitatives, processos d’avaluació justos i mesures de conciliació realment efectives.
Però també és clau intervenir en el pla cultural. El llenguatge que utilitzem i els referents que visibilitzem influeixen directament en com les nenes i les joves s’imaginen (o no) dins la ciència. Mostrar trajectòries diverses, trencar estereotips i comunicar la ciència des d’una perspectiva inclusiva són eines fonamentals per evitar que el talent femení continuï perdent-se pel camí.
Commemorar el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència és, en definitiva, una oportunitat per recordar que el talent existeix, però que el sistema encara necessita canvis profunds perquè no se li escapi.
