Cada any, milions de persones arreu del món practiquen el Ramadà, el mes més sagrat del calendari islàmic. La majoria són musulmanes, però no exclusivament: en contextos culturals diversos, especialment en països de l’Orient Mitjà amb comunitats mixtes, el dejuni i la celebració de l’iftar també es comparteixen amb persones d’altres confessions que hi participen per tradició familiar, convivència o vincle comunitari.
El 2026 està previst que comenci al voltant del 17 de febrer i finalitzi cap al 19 de març, tot i que les dates exactes depenen de l’observació de la lluna creixent, que marca l’inici i el final del mes.
Per a les organitzacions, comprendre què significa aquest període és el primer pas per acompanyar de manera respectuosa i coherent les persones de l’equip que el viuen.
Què és el Ramadà i per què se celebra?
El Ramadà és el novè mes del calendari islàmic i commemora el moment en què, segons la tradició musulmana, el profeta Muhammad va rebre la primera revelació de l’Alcorà.
Durant aquest mes, les persones musulmanes adultes practiquen el dejuni diari des de l’alba fins a la posta de sol. Això implica abstenir-se de menjar, beure i mantenir altres pràctiques quotidianes durant les hores de llum.
Tanmateix, el Ramadà no és únicament un període de dejuni físic. El seu sentit és profundament espiritual, i pretén fomentar l’autodisciplina i la reflexió personal, reforçar la solidaritat amb les persones amb menys recursos, potenciar la generositat i el compromís comunitari i dedicar més temps a la pregària i al creixement interior.
El mes culmina amb la festivitat d’Eid al-Fitr, una celebració comunitària que marca el final del dejuni.
Que les empreses entenguin l’origen i el significat del Ramadà ajuda que les persones que el practiquen se sentin compreses i que no s’estereotipi únicament com l’època en què no es menja durant el dia. El coneixement d’aquesta tradició permet abordar-la des del respecte cultural i espiritual.
Per què és rellevant per a les empreses?
En equips cada vegada més diversos, el Ramadà és una oportunitat per avançar cap a una inclusió que no es limiti a les festivitats més conegudes. Reconèixer aquest període implica assumir que la diversitat religiosa i cultural forma part de la realitat organitzativa, encara que no sempre sigui visible. Les organitzacions que mostren sensibilitat i reconeixen diferents festivitats com Nadal, Ramadà, Any Nou Lunar, Diwali o Yom Kippur envien un missatge clar de pertinença i inclusió als seus equips.
Més enllà de la pràctica religiosa, es tracta de cultura organitzativa. Les companyies que amplien el seu calendari simbòlic i mostren interès per comprendre diferents tradicions fomenten entorns més respectuosos, redueixen friccions derivades del desconeixement i reforcen la cohesió interna. La inclusió, en aquest context, no és una concessió, sinó una estratègia de convivència i d’intel·ligència cultural.
5 bones pràctiques sense cost per donar suport durant el Ramadà
1. Flexibilitat horària quan sigui viable
Si l’activitat ho permet, facilitar petites adaptacions (entrar una mica abans, concentrar reunions al matí, evitar reunions llargues al final del dia) pot marcar una gran diferència per a la persona que està practicant el dejuni.
2. Evitar programar esdeveniments amb menjar en horari de dejuni
Si s’organitzen esmorzars corporatius, cafès de networking o celebracions internes, és útil tenir en compte el calendari. Si no és possible canviar la data, almenys reconèixer-ho amb sensibilitat.
3. Donar informació a l’equip
Un breu missatge intern explicant què és el Ramadà i què significa pot prevenir comentaris incòmodes, fomentar el respecte per part de les persones que no el practiquen i facilitar el context per a les que sí ho fan.
4. Reconèixer l’Eid al-Fitr
Incloure aquesta festivitat al calendari corporatiu o felicitar les persones que la celebren és un gest simbòlic amb alt impacte en termes de pertinença. Igual que a les persones que celebrem el Nadal ens agrada rebre un “Bones festes!”, podem desitjar un “Feliç Eid!” a qui el celebri.
5. Evitar suposicions i escoltar abans de dissenyar polítiques
No totes les persones musulmanes practiquen el dejuni, ni el viuen de la mateixa manera. Preguntar des del respecte ens ajudarà a entendre millor com les persones de la nostra organització entenen aquesta festivitat.
A més, la millor pràctica és preguntar al propi equip què necessita. La inclusió efectiva comença amb l’escolta activa.
La diversitat cultural ja forma part de les nostres organitzacions. Ignorar-la no la fa desaparèixer; al contrari, només quan la integrem de manera coherent en com liderem, comuniquem i gestionem equips estem construint entorns veritablement inclusius.
